Contes per a un confinament – 30 Març 2020

Ja n’estaven farts. No podien aguantar més aquella situació. Tota l’assemblea hi estava d’acord. S’havien reunit al cau del conill per no ser descoberts. Qualsevol intent de rebel·lió podia ser castigat amb penes de cadena perpètua. Sort que el conill donava suport a la causa i els havia cedit el seu amagatall. Ja feia temps que debatien maneres de canviar la situació. El problema era que mai s’acabaven de posar d’acord. Però aquella última mesura va ser la gota que va fer vessar el got. Després de pujar-los els impostos, de fer fora els habitants del barri del Xampinyó per construir un complex hoteler, de suprimir les ajudes per a les famílies amb risc d’exclusió i d’obligar a tots els habitants de Gnomilàndia a pintar les seves cases-bolet de color blau per homenatjar la casa reial, ara la princesa havia decretat que durant l’audiència que concedia el dia de Gnomilàndia, tots els habitants que es volguessin adreçar a ella havien de pagar 10.000 gnomins. Això ja era massa. Els gnoms no estaven disposats a acceptar aquella humiliació. El dia de Gnomilàndia era l’únic dia de l’any que la princesa sortia al carrer per escoltar les propostes i les queixes del seu poble. Amb aquella restricció deixava sense veu a la majoria dels gnoms del regne. L’assemblea, després de debatre durant hores, va aconseguir idear un pla. Haurien d’aconseguir convèncer l’infiltrat que tenien com a criat de la princesa perquè acceptés, i no els seria fàcil que la bruixa gnoma s’avingués a col·laborar. Però l’odi general contra la princesa els facilitaria la feina.

El dia de Gnomilàndia va arribar. Els criats van obrir les cortines de la cambra de la princesa com qualsevol altre dia. Van preparar-li l’esmorzar, la van pentinar i la van vestir. La princesa va somriure davant del mirall. Estava esplèndida. I, a més a més, aquell any cap gnom miserable li embrutaria les faldilles amb llàgrimes i mocs. Només li faltava la corona. Per què tardava tant en portar-la aquell gnom estúpid? El que la princesa no sabia era que aquell gnom estúpid estava untant la corona amb un ungüent màgic. Quan la corona va tocar el cap de la princesa, ella va somriure encara més. Estava imponent. El criat va respirar alleugerit. Ella no sospitava res. El pla anava sobre la marxa.

La princesa va sortir al carrer escortada per la seva guàrdia i va avançar en processó cap a la Plaça Major, on s’instal·lava cada any l’audiència pública. De seguida, el primer gnom es va avançar per parlar. Un estat de neguit va córrer entre els assistents. Aquell gnom era un senzill infermer, com hauria aconseguit els 10.000 gnomins per parlar amb la princesa? Un guàrdia va avançar cap a ell i li va preguntar si tenia els diners. Un “no” ferm i serè va ressonar per tota la plaça. Tots els gnoms van contenir l’alè. El guàrdia es va girar cap a la princesa, esperant rebre ordres. I aleshores es va produir l’inimaginable. La princesa no va dir res. Res de res. De fet, la princesa no podia separar els llavis, una espècie d’encanteri els mantenia units. Aprofitant la confusió dels guàrdies, que no podien actuar si no rebien ordres directes, el gnom infermer va aprofitar per llegir el discurs que havien redactat a l’assemblea, un discurs on es demanava, a més a més de l’abolició de totes les mesures preses per la princesa, la supressió de la monarquia i la utilització de l’arca reial per a pagar millores socials i culturals. Quan va acabar el discurs, va regnar els silenci. Però en veure que la princesa seguia muda i que els guàrdies seguien sense actuar, el públic va esclatar en aplaudiments i crits d’aprovació. Fins i tot els guàrdies, farts de la tirania d’aquella princesa i de les seves condicions laborals penoses, es van unir a l’ovació. La princesa, humiliada i atemorida, va sortir corrents a refugiar-se al seu palau. La notícia es va estendre i els carrers de Gnomilàndia es van convertir en una festa. I així va ser com el Regne de Gnomilàndia es va convertir en la República de Gnomilàndia, el primer territori del Món dels Contes a desfer-se de la monarquia.

 

Conte de la Elna Roca amb les paraules:

GNOMS

CARRER

CORONA DE PRINCESA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s