Contes per a un confinament – 27 Març 2020

Sempre havien sentit que les proves d’iniciació eren dures. Però estaven envoltades d’un gran secretisme i mai havien acabat de fer-se una idea clara de en què consistien. Imaginaven que devien tenir lloc en una illa tempestuosa on havies d’aconseguir atrapar un llamp en una ampolla o creuar un llac ple de criatures monstruoses. Aquell dia, es respirava una agitació general entre totes les bruixes joves. Aconseguirien passar la iniciació i obtenir l’anell de bruixa oficial o moririen en l’intent? El neguit es va convertir en sorpresa quan van arribar al lloc designat per a les proves. Era un bosc mediterrani, tranquil, un bosc on gairebé totes elles havien anat d’excursió de petites a buscar castanyes: el Montseny. Allà tindria lloc l’experiència més extraordinària que mai viurien? A aquell bosc on el perill més gran era que t’ataqués un porc senglar? Però les joves aprenents de bruixa havien après durant els anys d’entrenament a no fiar-se de les aparences. Així que van deixar de banda els seus prejudicis i van posar alerta tots els seus sentits, preparades pel que pogués venir. I van esperar. I esperar. I esperar. Però van passar els minuts i allà no passava res. Res es movia entre el fullatge. Ni un trist porc senglar. Una bruixa que no s’acabava de creure que allò fos real, va suggerir que potser aquell paisatge era una il·lusió que havien de trencar. Però no. Estaven al Montseny de veritat. Una bruixa amb hiperactivitat que ja no aguantava més va proposar anar a explorar la zona. La idea va generar debat. Unes, avorrides d’esperar, van donar suport a la proposta. Les detractores, en canvi, consideraven que eren bruixes, no monitores d’esplai. El debat va anar pujant de to i, finalment, una part del grup es va escindir i va decidir emprendre l’exploració, mentre la resta es van quedar allà, esperant. Durant el debat, la bruixa més jove de totes havia patit un atac de pànic i estava corrent en cercles traient espuma per la boca, mentre tres bruixes corrien darrere seu llençant encanteris per intentar aturar-la. Una altra bruixa, avorrida, va començar a arreplegar fulles i les feia cantar. Poc a poc, va anar configurant un cor de fulles: les d’alzina eren les sopranos, les de faig les mezzosopranos, les de castanyer els tenors i les de roure els baixos. L’espectacle va atraure les altres bruixes que van sumar la seva màgia per a convertir els arbres en instruments: un sacsejava les fulles com si fossin maraques, un altre feia percussió picant el tronc amb les seves branques, un roure que tenia un forat molt gran xiulava… La bruixa de l’atac de pànic es va calmar i, animada per la música, es va posar a ballar mentre l’arc de Sant Martí li sortia de la punta dels dits com cintes de colors que giraven al seu voltant. Altres bruixes es van posar a ballar amb ella. Al cap d’una estona van tornar les bruixes excursionistes, que no havien trobat res interessant als boscos del Montseny, i es van unir a la festa. Una bruixa experta en miracles va convertir l’aigua de totes les cantimplores en vi i, com que començava a fer-se fosc, una altra bruixa va encendre un foc incombustible i el va deixar surant a l’aire. La bruixa més animalista va cridar totes les cuques de llum de la zona, que van omplir l’espai de petits puntets lluminosos i ballarins. De sobte, un crit. La música es va aturar, i totes les bruixes es van girar cap a la bruixa que havia cridat. Però només era un porc senglar. Totes van riure i la festa va seguir. El porc senglar va començar a avançar, poc a poc, cap al centre del grup. Un comportament estrany per a un porc senglar. Quan estava just a sota del foc, va obrir la boca i, davant l’estupefacció de totes les bruixes, va vomitar mig centenar d’anells daurats. Ho havien aconseguit. Havien transformat una situació de nervis, tensió i disputes en una festa plena de creativitat, alegria i col·laboració. Allò era la veritable màgia. Ja eren dignes de l’anell de bruixa oficial.

I si us arriba algun dia la llegenda que als boscos del Montseny s’hi produeixen aquelarres, tranquils, només són aprenents de bruixa superant amb èxit la seva prova d’iniciació.

Conte de l’Elna Roca, amb les paraules:

ANELL

BRUIXA JOVE

MONTSENY

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s