Contes per a un confinament – 26 Març 2020

Els humans eren imbècils. Què hi feien tots allà? Allò era insuportable. No podia respirar. I no veia res. Els humans eren imbècils i massa alts. Aux! Ja l’havien tornat a trepitjar. Desavantatges de tenir els peus tan grans. S’estava començant a posar nerviós. Ell, que venia d’una comunitat tranquil·la de les muntanyes on mai passava res. Aquell mag l’havia tornat a enredar. De tant en tant, sentia com una treballadora demanava a la gent que fes cua. Però ni cas. Tots allà amuntegats a la porta empenyent sense sentit. Si no fos perquè en el punt on estava no podia anar endavant ni endarrere, sinó que depenia del moviment de la massa, ja feia estona que hauria desistit. “Ves al Mercadona”, li havien dit, “allà segur que en tenen, tenen de tot”. Però no havia tingut en compte que una vegada s’havia demanat a la població que no sortissin de casa, tots havien sortit com una horda d’orcs excitats a comprar al Mercadona. Preferia mil vegades tornar a lluitar contra un drac que haver de lidiar amb la raça humana. Finalment, la inèrcia i una forta empenta el van propulsar dins del supermercat. No era la primera vegada que entrava en un Mercadona, però mai havia vist aquell espectacle tan grotesc. Allò era pitjor que un exèrcit de nans preparant-se per anar a la guerra. Com que degut a la seva alçada no era capaç de veure què hi havia a la meitat superior dels prestatges, va pensar que el més fàcil seria preguntar i demanar que l’ajudessin. Entre les corredisses, la quantitat de gent i les seves passes més curtes que les dels que l’envoltaven, li va costar una bona estona trobar algú que l’atengués. Finalment, quan li va demanar a la dependenta el que necessitava, ella es va posar a riure.

–          Guants, diu. Que no mires les notícies? No queden ni guants, ni mascaretes ni gel antisèptic. Enlloc.

Genial. El mag l’havia tornat a enviar a una missió impossible. Però per què necessitava guants un mag de la seva categoria? Guants per a fer què?

El hobbit, esgotat, va tornar al que des de feia un mes era casa seva i va encendre aquella pantalla negra que els humans anomenaven televisió. De seguida que tornés a veure el mag li diria que no volia seguir destinat al món humà, que volia tornar a la Comarca. I aleshores el va veure. A la pantalla. Deien que era un reputat metge de terres estrangeres que havia vingut a ajudar. Mentre estava intentant entendre què estava passant, van trucar a la porta. Era ell.

–          Has trobat els guants?

–          No… he anat a buscar-ne, però m’han dit…

–         És igual. No hi ha temps. Hem d’anar per feina. Té, posa’t aquesta bata. Em faràs d’ajudant.

–          Però… hi ha un virus que està infectant…

–    Als humans, Bilbo, està infectant als humans. Tu i jo no som humans. Així que estigues tranquil. Som-hi.

–          Però tu i jo… sols? Hi ha molta gent…

–          Sols? Sols no. La resta de mags ja s’han posat a treballar.

I així va ser com el mag Gandalf amb l’ajuda del hobbit Bilbo i de molts mags més van acabar amb aquell terrible virus que amenaçava l’espècie humana.

Conte de l’Elna Roca, amb les paraules:

MERCADONA

BILBO

GUANTS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s